La vida és una contínua lluita d.oposts. Dos elements, enfrontats, són els que sempre donen ales i contingut a l.impuls vital. La lluita d.un contra un altre fa que el motor del món es moga, provoque reaccions i facilite la pròpia existència. Perque no existix el blanc sense el negre, la purea sense lo corrupte i la bondat sense la maldat. Sempre dos hi ha, i cadascún ha de triar quin li representa més.

Cal triar entre ser el cigne blanc o ser el cigne negre.

Baix l.evocació del clàssic ballet de “El llac dels cignes” de Chaikovski, enguany vertebrem la foguera a partir de les dualitats que imperen en el món. En el centre i remat vorem a la princesa Odette, l.elegant cigne blanc:protagonista, estrela i representació de la virtut. Al seu costat, la bruixa Odile, el malvat cigne negre: envejosa, embaucadora i retortillada. Dos cares d.una moneda que es representa observada per la taranyina de sentiments pasionales del món actual.

La foguera tractarà de portar les dualitats al seu punt àlgit de comparació. El dia i la nit contrasten en la festa de les Fogueres, en un dia solejat i replet de bellesa i esplendor,i una nit obscura plena de botelló, problemes i queixes. El fort i el dèbil, clàssica representació del poder front al poble es dona el regrés, es giren les tornes i el poder corrupte és cada dies més dèbil observat pel poble que ha despertat de la seua letàrgia. Vore el got mig ple o mig buit depén de cóm t.hagen afectat les clausules sol, les hipoteques o les preferents, mentres uns atres tiren de targetes black, paraisos fiscals i evasió d.imposts.

Lo vell i lo nou també es compara. ¿Podrien ser Sonia Castedo i Gabriel Echávarri? Lo vell podria ser el rom “Brugal” i lo nou un Ikea, o tal volta un megapont. Lo fret i lo calent es correspon en lo curt i en lo llarc entre una parella que sembla no estar coordinats a l.hora de les seues trobades amoroses. Iguals i iguals. Perque iguals i diferents no és una opció. Tots som iguals en el món, encara que les notícies moltes voltes vullguen fernos creure lo contrari. De lo car i lo barat tenen la culpa les marques: exclusives, pijo, blanques i de tot a cent. I allà observant des de lo alt Mercadona, disposta a dominar al món. I cóm no, la Bella i la Béstia, que poden tindre certa semblança en dos coneguts polítics d.àmbit nacional, un en barba i un atre en coleta. ¿Quí és quí?